El camp on ens han dut és com una gran ciutat de tendes. Tot és molt lluny, sempre hi ha molta gent a tot arreu i per a qualsevol cosa s’ha de fer una cua molt llarga.
El pare no ho sap, però amb el que jo somio de debò, de debò, és amb una cua que ens torni a casa.
Un conte sobre la crisi dels refugiats a través dels ulls d’un nen tancat en un camp d’acollida. Inspirat en el petit Alan, que va aparèixer ofegat en una platja de Turquia.
