—Mireu —va xiuxiuejar la Rata Dormidora, i tots van seguir amb la mirada on assenyalava amb la pota.
De sobte, alguna cosa va brillar en la superfície del llac, d’un negre blavós; i van
veure el reflex d’una estrella que, arran d’una ondulació en l’aigua, va brillar com una pedra preciosa. A cada moment n’apareixien de noves, fins que al final tot el llac va lluir com en una faula bella i misteriosa.
