Avui dia, els humans ens encaminem a una doble crisi relacionada amb els combustibles fòssils: per un costat, el col·lapse de l’economia del creixement continu i, per l’altre, l’alteració de l’equilibri climàtic a causa dels gasos d’efecte hivernacle; a més, aquesta doble crisi s’acompanya de l’amenaça d’exhauriment de matèries primeres estratègiques. Si som capaços de fer una canvi de rumb, el col·lapse és evitable; però caldrà modificar la nostra actitud envers el planeta i la resta dels éssers vius, mitjançant canvis radicals en els valors, els comportaments, les tecnologies i les formes d’organització econòmica, social i política i, alhora, dotar-nos de noves eines.
Aquest text exposa el nou concepte de itinerari energètic integral, que inclou en una mateixa eina tant la incidència dels rendiments de les transformacions de l’energia des de les fonts fins a l’energia útil i els usos com els efectes de la taxa de retorn energètic (TRE; en anglès EROI), que relaciona l’energia de sortida de cada etapa amb l’energia grisa dels inputs, equips i infraestructures que la fan possible. A fi d’establir un balanç energètic integral, es proposa descomptar, en termes d’equivalència, les energies grises de l’energia disponible a la font.
Finalment, amb l’objectiu de consolidar el canvi de paradigma mental que exigeix la transició energètica, on l’emmagatzematge tindrà una importància cabdal, s’enuncien tres principis que el nou sistema energètic renovable hauria de complir: el principi d’equivalència energètica, el principi de guany energètic i el principi de d’autoreproducció energètica.