El psiquiatre Francesc Tosquelles llegeix el poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater i en fa una interpretació possible: un examen minuciós que li permet il·lustrar el que anomenem la «funció poètica» del llenguatge. La seva aproximació no és ni la d’un lingüista ni la d’un crític literari, sinó la d’un psicoterapeuta que para atenció al discurs de l’altre i cerca en aquesta escolta que el mateix llenguatge reveli «una altra cosa» en la qual qui parla es pugui reconèixer.
La singularitat de la lectura de Tosquelles i la força de l’obra de Ferrater conflueixen en aquest volum per oferir-nos un diàleg original i obert, extraordinàriament suggestiu, en el qual la poesia apareix en la seva essència oral, fluint com flueix la veu en una sessió de psicoteràpia. I així descobrim que el llenguatge pot adoptar una altra lògica; una lògica pròpia de cada subjecte i que es mostra a través del treball de la paraula.
