Perrineau exposa l’evolució del significat del terme «populisme » que en l’origen designava un moviment antitsarista del segle xix, fa un balanç dels estudis més recents i n’examina les noves formes en l’era de les xarxes socials i les notícies falses.
El populisme s’alimenta de les múltiples crisis que travessen les nostres democràcies liberals: globalització, crisis econòmiques,crisis migratòries, crisis de representació, elabora discursos i doctrines adreçats al «poble» com si es tractés d’un cos
polític indiferenciat, i s’ofereix a satisfer les aspiracions menys lloables de les masses. El populisme és un fenomen a la frontissa entre un món que neix i un que s’està morint, o és un símptoma d’una malaltia política molt real i alhora un fals metge que
proposa remeis equivocats?
