La memòria de Milián Mestre a través dels amics amb qui ha tingut més contrast de visions
La pèrdua d’alguns amics ha suscitat en Manuel Milián Mestre la necessitat de reivindicar el valor de l’amistat com a descoberta de l’altre, del que és diferent. D’aquest contrast en la manera de ser, de fer i de pensar, sovint en neix l’amistat que ens fa créixer. És un dels valors paradoxals de l’amistat.
En aquest llibre memorialístic, Milián hi evoca la relació duradora, fèrtil i transformadora amb personalitats situades als seus antípodes ideològics. Des del músic Carles Santos, fins al poeta Rafael Alberti, passant pels escriptors Baltasar Porcel i Camilo José Cela, l’economista Ramón Tamames, el filòsof Roger Garaudy o el cardenal Tarancón, entre altres. Tots, encara avui, del màxim interès intel·lectual, històric i humà.
