Feliu Formosa (1934) i Josep M. Benet i Jornet (1940- 2020) van trenar una llarga amistat ?marcada per la passió pel teatre, per la literatura i pel rigor cultural? al llarg de més de mig segle. Entre 1972 i 1980, en concret, aquesta relació personal i artística va prendre la forma d'una vivíssima correspondència, que es recull en aquest llibre. Aquest període coincideix, d'una banda, amb una de les primeres i brillants reinvencions dramatúrgiques de Benet que culminarà amb la inquietant _Revolta de bruixes_ (1976) i, de l'altra, amb un dels cicles literaris més excel·lents de les lletres catalanes contemporànies, que componen els poemes de dol del _Cançoner_ (1976) i el dietarisme descarnat d'_El present vulnerable_ (1979), de Formosa, gestats a l'entorn de la mort de la seva primera esposa, l'actriu Maria Plans, el 1974. Història cultural en directe, creació literària en ebullició, vides contades de primera mà: aquest epistolari és la crònica d'una època de canvis decisius, i de la fonamentació més sòlida dels temps a venir. Com es pregunta Formosa en resposta a Benet, en la darrera carta: «Tu creus que és possible anul·lar tots aquests anys?»
