La Mariette, amb el seu parlar afable, natural i planer, ens
explica facècies de Josep Llorens Artigas i ho estructura amb
el fil conductor de cinquanta-cinc fotografies on surt el seu
pare, sempre amb alguna cosa al cap, un barret, una gorra o,
fins i tot, uns estalvis enormes de vímet, com una corona de
sant d’Olot. Palla, feltre, pèl de castor, llana, peluix de seda,
punt de ganxet… conformen un repertori divertit, com si es
tractés d’un espectacle de varietats en què l’actor principal
entra i surt, canviant cada vegada d’imatge, com Fregoli, que
tant delectava Brossa i Tàpies.
"Amb il·lustracions de l’Anna-Lina i un petit comentari per a
cadascuna. Aurora Gasull va accedir a ajudar-me per posar
en ordre tot aquell recull, i Àlex Susanna em va donar la
idea per al títol. Tot escrivint, em vaig anar engrescant i així
és com, finalment, les anècdotes que havia sentit explicar al
meu pare s’han anat barrejant amb els records de la meva
vida, més que no pas amb els barrets". (Mariette Llorens)
