Entre 1894 i 1897, Strindberg viu una apoteosi de follia. Immers en experiments alquímics i encegat per teories ocultistes, és posseït per una mania persecutòria que el porta a crear les teories més rocambolesques sobre les intencions dels seus enemics. Seguint l’autor per França, Àustria i Suècia, Inferno és un retrat molt eloqüent de la forma de funcionar d’una ment psicòtica i mística, sempre neguitosa per trobar significats existencials en els esdeveniments més quotidians. Però és aquest nervi el que ha absorbit tants lectors que, un cop s’hi enganxen, ja no se’n poden desempallegar.
