El relat de Lungomare abraça els anys d’abans i després del canvi de segle tal com Gabriel Janer Manila els ha vist i viscut. Hi trobem les seves relacions amb la gent de lletres, tant les devocions com les disputes, les complicitats i els malentesos. També la frenètica activitat internacional, la dedicació a la gestió de la cultura, l’atenció als canvis dels nostres pobles i ciutats, l’enuig davant l’eufòria de la corrupció a Mallorca i l’especulació del paisatge. De punta a punta, hi batega el món ancestral illenc i les seves ruïnes, font de tantes novel·les i relats de Janer Manila. L’escriptor tanca amb Lungomare un cicle memorialístic de gran ambició literària.
