Tot va començar quaranta anys enrere, quan l’home va suïcidar-se dins el cotxe del pare, allà a la granja al final del camí. Com fitxes de dominó que tomben l’una rere l’altra, aquella mort va desfermar antics poders d’un altre món, terrorífics i incomprensibles per a un infant. Així fou com l’horror va entrar-li a casa i va fer tots els possibles per trencar-li la família. Al final del camí, però, hi viva la Lettie. I la Lettie, inexplicablement màgica i incomparablement astuta, va jurar que el protegiria per damunt de tot.
Quan l’infant torna al poble fet home, de seguida se sent cridat a visitar la granja de la Lettie altra vegada. Fa molt que procura no pensar en res del que hi va passar, però tan bon punt seu vora l’estany, rere la granja al final del camí, reviu el pitjor dels malsons, el dia en què va descobrir que l’horror no és només cosa dels contes.
L’oceà al final del camí és un recer magnífic que parla de l’essència d’allò que ens fa humans. Una faula obscura, esglaiadora i fascinant que demostra altra vegada que, amb Gaiman, la màgia s’obre camí i troba la manera d’arrelar als indrets més foscos de la realitat.
