Durant la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra el
sistema concentracionari del règim franquista va esdevenir
un dels principals elements per permetre al dictador consolidar-
se al poder i eliminar qualsevol oposició. La submissió i
dominació politicosocial de la població, aplicada gràcies a un
exèrcit fidel que comptava amb una alta capacitat coercitiva,
va alterar i canviar la vida quotidiana dels ciutadans d’arreu de
l’Estat. La ciutat de Lleida, situada durant nou mesos a primera
línia del front i clau per a les comunicacions entre Madrid i
Barcelona un cop finalitzada la contesa, no va escapar-se
d’aquesta dinàmica general de repressió i creació d’espais
concentracionaris. Així, entre principis de 1938 i mitjan 1940,
la Seu Vella, “el Castell”, va convertir-se en un dels camps de
concentració més importants de Catalunya on es van tancar
milers de presoners de guerra republicans.