Des de fa mil·lennis i fins fa no res, el carruatge ha estat el mitjà de transport terrestre més avançat de què ha disposat l’home, i, malgrat el que pugui semblar, l’arribada del ferrocarril no va fer més que incrementar-ne la utilitat. Tan sols l’automòbil ha aconseguit arraconar-lo de carreteres i camins, i això després d’una aferrissada resistència que, a les nostres contrades, ha durat quasi un segle i a molts altres indrets del món encara no ha acabat.
Tot i haver estat sistemàticament ignorats, en temps de pau i guerra, els carruatges han estat un element fonamental en el quefer dels exèrcits. Els militars han emprat un gran nombre i una enorme varietat de vehicles hipomòbils, la qual cosa afegeix interès al seu estudi. Però, a més, aquesta institució ens ha deixat un extens testimoni escrit del seu ús. Això la converteix en una font d’informació fonamental per aproximar-se a la història d’aquests vehicles.
La milícia és també un món autosuficient, que ha de portar a sobre tots els elements que pugui haver de menester: queviures, pinsos o municions, però també globus, ponts, forns de pa, farmàcies... Així, l’estudi d’aquests vehicles ens acosta igualment a l’evolució de la ciència i de la tècnica del seu temps.
