La guerra civil catalana del Coberta Naufragi1segle xv (1462-1472) va trasbalsar la història de Catalunya, escriu Flocel Sabaté al pròleg d’aquest llibre. El model polític va atiar el conflicte: Qui representa la sobirania? El rei per la gràcia divina, o els estaments, com a representants de la terra? Als conflictes d’interessos entre la monarquia, la ciutat de Barcelona i les institucions s’hi van afegir la crisi agrària, els cicles de pestes i els enfrontaments entre la Busca i la Biga i entre els pagesos de remença i els senyors feudals.
Deu anys de guerra van deixar Catalunya arruïnada i exhausta, el comerç perdut, la població minvada i van comportar la pèrdua de pes del Principat dins de la Corona d’Aragó. Les conseqüències d’aquell conflicte llunyà van marcar el rumb de Catalunya. «Jugàrem poc net amb el Minotaure -escrivia Vicens Vives—. I d’ací prové, segons em sembla, una decepció històrica sensacional: la d’un poble que es troba sense voluntat de poder, sense ganes d’ocupar-ne el palau i de manejar-ne cap de les palanques». «Durant segles, els catalans s’han esforçat per revertir aquest resultat», escrivia Alan Ryder.
Tanmateix, sobre aquest conflicte cabdal hi havia poca historiografia. L’historiador Alan Ryder hi va començar a posar remei amb El naufragi de Catalunya.
«He llegit amb una barreja de goig, trasbals i indignació El naufragi de Catalunya, un llibre d’Alan Ryder sobre la guerra civil catalana. El llibre és un encadenament vertiginós, molt convincent, de batalles i d’històries personals creuades, coronades per una tesi demolidora: si l’elit de Barcelona no hagués sigut tan ximple, Catalunya no hauria perdut el seu lloc a la Corona d’Aragó i al Mediterrani, i la unió amb Castella no s’hauria produït o, en tot cas, no hauria abocat el país al provincianisme». Enric Vila a El Nacional.cat