Silas Marner, publicada amb gran èxit el 1861, ha estat sempre considerada una de les millors obres de George Eliot. És la història d’un teixidor acusat injustament de robatori, expulsat de la comunitat, desenganyat amb l’espècie humana, solitari i que ha perdut la fe. Els diners són el seu únic objectiu, la raó per viure. Després de perdre-ho tot, però, la miraculosa aparició d’una criatura serà l’element que el farà «ressuscitar», recuperar l’esperança i salvar-se a través de l’amor. La novel·la destaca pel seu realisme i la manera sofisticada de tractar una gran varietat de temes que van des de la religió fins a la industrialització i la deshumanització de la societat, amb certa ironia i crítica social.
Mary Ann Evans (Nuneaton, 1819 – Londres, 1880), més coneguda amb el pseudònim de George Eliot, va ser una traductora, periodista i novel·lista anglesa. Admirada i defensada per Virginia Woolf o Marcel Proust, se la considera una de les millors escriptores de l’època victoriana, tot i ser molt crítica amb els valors que s’associen a aquesta època. Educada en la fe evangèlica, als setze anys va haver d’abandonar els estudis i encarregar-se de la casa familiar arran de la mort de la seva mare. Després de viatjar per Europa durant un parell d’anys, va treballar per a la revista Westminster Review, d’on va acabar essent l’editora, i va conèixer les principals figures literàries de l’època, com ara George H. Lewes, de qui agafa el nom per al seu pseudònim i amb qui va viure molts anys, malgrat que ell era un home casat i amb fills. Lewes la va impulsar a escriure novel·la. Entre les seves obres cal destacar Scenes of Clerical Life (1858), Adam Bede (1859), The Mill on the Floss (1860), Silas Marner (1861) i Middlemarch (1871).
