La terminal de l’aeroport és plena de gom a gom. Esquivo la riuada de gent fins que trobo un espai buit per parar un moment. Em trec la motxilla, furgo a dins i en trec el mòbil. Busco els missatges de text i, tot caminant cap a la facturació d’equipatges, començo a escriure: «Sembla que l’estiu que ve ja és aquí. Fins aviat». I llavors ho envio a la persona que he esperat tres-cents cinquanta-nou dies per veure. L’envio a en Tyler.
