—Els ocells, les llagostes, tu i jo formem part de la
mateixa xarxa. Aquesta xarxa és la vida —em va dir
un dia una camperola.
Potser el nostre futur depèn d’entendre precisament
això. De saber que som aigua i terra i oxigen i memòria
i històries.
Potser el futur de moltes espècies, inclosa la nostra,
depèn dels verbs als quals dediquem el nostre
temps. Destruir o cooperar. Contaminar o cuidar.
Acaparar o repartir. Gaudir. Estimar. Riure...
