«No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment». Aquesta divisa de Virginia Woolf, una de les quinze grans dones que es relleven per protagonitzar cadascun d’aquests contes, hauria estat compartida de ben segur per totes les altres. La història de les plomes lliures arranca i s’emmiralla en el mite de la dona de sal, condemnada a la condició d’estàtua per curiosa i desobedient. La conversa inoblidable entre Rosa Parks i Recy Taylor, l’accident de bicicleta de Simone de Beauvoire, la col·lecció més estimada de Caterina Albert, l’erotisme d’Anaïs Nin... Aquest recull de contes és un gran homenatge a les dones lliures i de mirada esmolada, i especialment a les escriptores i artistes, de totes les èpoques i condicions. També suposa un pas endavant decisiu en la carrera d’una autora que tampoc té límits: Gemma Pasqual i Escrivà demostra una gran sensibilitat, un coneixement literari profund i una riquesa d’estil que fa justícia a les seves incomparables protagonistes.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, 1967) és, des de fa anys, una de les autores més celebrades del país gràcies, sobretot, a les seves obres de literatura infantil i juvenil. Marina, Et recorde, Amanda, la sèrie de novel·les de la Xènia o La rosa de paper li han fet fer una infinitat de quilòmetres entre presentació i presentació, entre celebració i celebració. Aquest llibre es podria considerar el seu bateig en la literatura d’adults, si és que fessin falta aquestes etiquetes. Escriu regularment en mitjans de comunicació com Vilaweb i és vicepresidenta al País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
