L’home horitzontal és el relat que dóna títol al llibre que el lector té a les seves mans, un conjunt de deu narracions en què la història, la música, l’òpera o el teatre són protagonistes. L’autor recrea el captiveri de Jovellanos al castell de Bellver, el retrobament entre Fortunio Bonanova i Orson Wells a San Francisco, la presència del destructor anglès Devonshire a les acaballes de la Guerra Civil al port de Maó, i fins i tot gosa acabar la novel·la inconclusa de Thomas Mann Les confessions de Fèlix Krull. I és que Pere Martorell -ho assenyala Emili Manzano al pròleg- ha afrontat l’escriptura d’aquests contes deixant-se endur per vides alienes i imaginant-ne d’altres que ben bé podrien ser la pròpia.
L’autor juga lliurement amb grans figures de la literatura (Fernando Pessoa) i amb personatges històrics de gran volada (Jovellanos) o de perfil esvaït (Joaquim Wanrell); s’atreveix a imaginar la continuació de la meravellosa novel·la Confessions de Felix Krull, que Thomas Mann va deixar inacabada, amb la mateixa desimboltura i naturalitat que imagina un cruent episodi de la Guerra Civil a Menorca o inventa personatges com un al·lot de casa benestant enverinat per la vocació del teatre o un carter que somia escriure un llibre impossible sobre una alteració en el procés evolutiu dels humans. Tot neix d’un llibre o tot ens duu de cap a ell. La cultura i la vida. (Del pròleg d'Emili Manzano).