En aquest moment no hi ha ningú que m’interessi més que ella», deia Katherine Mansfield referint-se a Colette. Maria-Mercè Marçal, que hi veia una autora mig gata, mig guineu, i «amb una sensualitat de terra verda i densa», va traduir-li aquests contes deixant-hi el millor de la seva llengua. Un recull de miniatures narratives marcat per una elegància emoladíssima.
«Els relats breus de Colette assagen una manera de narrar, amb les vivències de tothom, els malestars que encara no s’han dit». Joana Masó
