En Flix —el freak de l’escola; el loser de l’institut— decideix que ha
arribat l’hora de matar. Escollir una víctima a l’atzar i assassinar-la.
I no pararà fins a trobar-la. En el procés, en Flix escriurà les seves
reflexions homicides a la manera de Roberto Bolaño a La literatura
nazi en América: traça el perfil dels assassins que l’inspiren per
ordre alfabètic. El resultat serà una barreja de retrats criminals
reals (Ted Bundy, Jean-Claude Roman, Charles Manson) amb
altres de literaris o cinematogràfics (Patrick Bateman, Tom Ripley
o Max Cady). El lector no trigarà a descobrir que en la vida d’en
Flix res no és el que sembla; un passat de vexacions i humiliacions
es creuarà amb un present a mig camí entre la ficció impostada en
forma d’enciclopèdia de l’horror i la realitat imaginada —o potser
no— en forma d’assassinat.
