Al final de maig del 1944 un industrial tèxtil de Terrassa,
afí a l’enderrocat govern de la Generalitat i la República,
es veu obligat a exiliar-se a França, a través d’Andorra,
després d’haver contactat amb un passador. El passatger
no va arribar al seu destí i mai més no se’n va tornar a saber
res. Quaranta-tres anys després, la Laura Viladomat,
llicenciada en Història, realitza la tesi doctoral sobre les
guerrilles maquis al Pirineu. Per dur-ho a terme sol·licita
l’ajuda d’en Francesc, Quico, Orteu, professor d’Història
a l’Institut de la Seu d’Urgell i s’instal·la, temporalment,
a la ciutat. La monòtona vida d’en Quico experimenta
un canvi radical quan ella entra, com un terbolí, a la seva
vida. Al cap de poc temps se n’enamora perdudament,
si bé, cada dia que passa, és més conscient que li amaga
alguna cosa; un recòndit secret del qual no en vol fer partícip
ningú. Quan la Laura es veu obligada a compartir-lo,
tots dos inicien una desenfrenada recerca en la memòria
del passat, que els porta a descobrir que, per més llarga
i fosca que sigui la nit, sempre, després, arriba l’alba.
