Em dic Victor; Victor Leighton. Tinc setanta anys i, avui, 4 de gener de 2019, em disposo a narrar la meva vida amb l’únic objectiu de poder tornar a veure la meva filla abans que sigui massa tard. Fa més de trenta anys que no en sé res, i, durant tot aquest temps, he hagut de fer front a la soledat, la tristesa, la ràbia i la covardia, únicament per mantenir-la fora de perill. Però m’he fet gran, i, després d’haver sofert un patiment indescriptible, llarg i agònic, l’única cosa que em queda és retrobar-me i encarar-me amb el passat; encara que, per aconseguir-ho, hagi de travessar un camí de cendres.