Una setmana de navegació entre Malàisia i el port xinès de Shantou, a finals de 1949. El vaixell és obsolet, la tripulació abundant: setze homes. Cada nit fan torns de guàrdia i és el moment de les converses llargues. ¿De què parlen, els mariners? No els preocupa la guerra civil que es desferma allà on van: els obsedeix la sífilis. Tots la tenen. I, a la consciència, traïcions imperdonables.
Vet aquí la substància de l’única novel·la de Nikos Kavadias, poeta i radiotelegrafista grec, de qui Club Editor publica l’obra completa —3 relats, 52 poemes i una odissea. Expressada per ell, la vida a mar no té res d’ideal. És una condició, la dels damnats voluntaris per a qui l’infern és cada dia viscut. Una tribu per sempre unida a una altra, la de les dones que es prostitueixen als ports.
¿Quin millor confessionari que el mar? Dir el lloc exacte on conflueixen la infàmia i el sentiment és el prodigi que acompleix Kavadias. Llegir-lo no deixa intacte. Per sempre més et queda el so “com d’arc desafinat, com quan el vent estripa els tendals” de quan dos se separen. I la consciència que hi ha un univers més vast que el mar. L’interior d’un home de qui no donaries res.
