• La cantant de fado

    Jordi Campoy Boada Columna EAN 9788466427852 Veure altres productes de la mateixa col·lecció Veure altres productes del mateix autor
    El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l’impostor. Arran d’un fet del passat que no pot superar, es troba immers en una sequera creativa que el preocupa en excés. Empès pels consells del seu mànager, se’n va a Lisboa una temporada per compondre un nou àlbum...
    Dimensions: 230 x 150 x 230 cm Peso: 400 gr
    Disponible en 7 dies
    20,00 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-664-2785-2
    • Encuadernació : Libro
    • Data d'edició : 01/05/2021
    • Any d'edició : 2021
    • Idioma : Català
    • Autors : Jordi Campoy Boada
    • Nº de pàgines : 360
    • Col·lecció : Columna clàssica
    • Nº de col·lecció : 1311

    El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l’impostor. Arran d’un fet del passat que no pot superar, es troba immers en una sequera creativa que el preocupa en excés. Empès pels consells del seu mànager, se’n va a Lisboa una temporada per compondre un nou àlbum i posar una mica de llum a la seva vida. Allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l’Alfama. El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir-li la pista.


    Gràcies a unes fotografies descobertes a l’estudi d’un pintor que ha conegut i a un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial.


    Secrets, misteris i un amor per resoldre. Amb la música com a rerefons i Lisboa com un personatge més de la història, La cantant de fado és una novel·la que demostra que no és valent qui no té por sinó qui sap conquerir-la.


     


    «Diuen que les històries ja existeixen, que només fa falta que algú les atrapi, les faci seves i tingui prou valor per viure-les. El Guillem la va trobar en el moment que més la necessitava. No és una història senzilla ni va ser fàcil coronar-la, però un cop va tenir les cartes que l’atzar li havia repartit, només va poder triar l’opció de començar la partida.


    Va ser llavors quan va adonar-se que la música era la bàscula que li sospesava els estats d’ànim. Cada nota dibuixava el traç dels seus sentiments des de la primera corxera fins a la darrera llàgrima. Tal vegada l’examen psicotècnic, l’analítica de la seva sang, fins i tot el seu ADN, estaven gravats en tots els sons que es desprenien del concert de les emocions».

Subscriu-te al nostre butlletí

Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Zero SPAM, només continguts de valor.
He llegit, comprenc i accepto la política de privacitat
Informació sobre el tractament de dades