«M'ENCISA AQUESTA MANERA TAN SEVA DE DESPULLAR-SE PER DESPULLAR-NOS.» - EVA PIQUER, _ARA_ En aquesta narració directa i vibrant, Annie Ernaux fa la crònica d'un enamorament apassionat a tocar dels cinquanta anys. I ho fa, com és habitual en ella, capbussant-se en els seus records i relatant-los amb total transparència, servint-se d'una escriptura sòbria i precisa. Al llarg d'una colla de mesos no farà altra cosa que esperar, a casa, les trucades d'A., un diplomàtic de l'Est amb una retirada a Alain Delon, amb el qual torna a sentir aquella follia emocional, física i intel·lectual que anomenem passió, en el seu estat més simple i pur. És una passió del cos i de la ment, en cerca d'un plaer sense tendresa, viscut sense vergonya ni victimisme. Annie Ernaux dibuixa el temps d'espera i d'absència, fet d'emocions i obsessions en una muntanya russa, quan l'amant ocupa el pensament i el món desapareix... precisió lírica i d'una claredat dura com el diamant.» - _New Yorker_ «Ernaux ha heretat de Beauvoir el paper de cronista d'una generació.» - _New Statesman_ «Ernaux es buida a l'escriptura. [...] Hi crema els rostolls de la seva memòria.» - Robert Saladrigas, _La Vanguardia_