El narrador de La Xef explica l’ascens i la caiguda d’una cuinera cèlebre de Bordeus de qui ell havia estat l’ajudant. La cuina, en el centre del relat, és viscuda com una experiència espiritual. Això no vol dir que el cos i el plaer en siguin absents, al contrari: són els instruments d’un viatge cap a un més enllà, perquè la Xef busca sempre arribar més lluny en la seva recerca de puresa. NDiaye explora els replecs de l’ànima de cada personatge amb la voluntat de mostrar-los nus, sense clarobscurs. El text desvela una humanitat violenta, clara, al mateix temps malenconiosa i desitjable.