Torna Marc Artigau amb una obra brillant i plena de personatges inoblidables.
La vida de l’Àngel ha quedat lligada per sempre a l’Aurora i als coralls vermells. L’ha estimada i detestada com no sabia que es podia fer. Als coralls els deu tota la resta.
«Abraçats les matinades més fredes d’hivern, perquè no patís terrors nocturns, perquè descansés, perquè jo era el seu corall vermell, petit i preciós, i em deia —amb un fil de veu— que les nostres nits havien de ser secretes i profundes, allà on neixen i creixen els coralls. Animals delicats, valuosos, que qualsevol se’m podria endur i convertir-me en una joia. La seva joia».
