Una faula deliciosa sobre el poder del desig, amb unes gotes de comèdia social.
La senyora Harris, una vídua d’una certa edat que es dedica a netejar cases de londinencs rics, descobreix un bon dia, en l’armari d’una de les seves clientes, dos vestits de Dior que la deixen ben enlluernada. I contra tot pronòstic, decideix que ella vol un d’aquests meravellosos vestits de Dior per a ella, fins i tot encara que mai no tingui ocasió de lluir-lo.
A partir d’aquí, traça un pla per aconseguir estalviar els diners del vestit i del vol a París, i s’embarca en un viatge de 24 hores que té el seu punt culminant quan arriba a les portes de Dior amb la seva jaqueteta gastada i una atrotinada bossa de pell en què duu, ben agafats, tots els seus estalvis, disposada a entrar al regne del glamur. Tot i que això, a ella, no li fa cap por, perquè, després de més 20 anys d’ofici, la por no forma part del vocabulari d’una senyora de la neteja anglesa.
