«Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals.»
En Jordi viu al garatge d’una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d’identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s’adona que les coses encara poden anar molt pitjor.
Plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables, Els jugadors de whist, publicada per primer cop el 2009, és una de les grans novel·les catalanes del primer quart de segle XXI, una obra polièdrica i inesgotable, guanyadora del premi Crexells, que continua fascinant els lectors.
“És impossible escriure una novel·la millor que Els jugadors de whist”. Melcior Comes
“Postmodernitat sense que la metaliteratura vagi renyida amb els temes clàssics de la literatura: l’educació sentimental, la recerca del temps passat, les il·lusions perdudes”. Ponç Puigdevall
"El títol central de la seva bibliografia, aquell en què els trets temàtics i formals del conjunt de la seva obra —riquesa textual, audàcia estructural, referències pop— apareixen d’una manera més exhaustiva i sofisticada i, al mateix temps, més destil·lada i natural.
[...]
Els jugadors de whist (2009), una de les poques novel·les catalanes d’aquest inici de segle XXI que, per l’ambició que l’impulsa, per la novetat que va representar i per la consistència i l’audàcia del resultat final, ja té garantit un lloc en el cànon del futur." Pere Antoni Pons
"Poques vegades trobem en una mateixa novel·la tantes escenes memorables. Els jugadors de Whist és una novel·la diàfana, divertida i espumosa". Màrius Serra
"Els jugadors de whist és el seu Ulisses. Si fora possible, l’hauria continuat escrivint cada dia, un tros més”. Adrià Pujol
“Els jugadors de whist és el millor llibre de Vicenç Pagès”. Julià Guillamon
El món d’Horaci i Els jugadors de whist són dues meravelles del talent narratiu". Esteve Miralles
