L’autor, nascut a Besalú (la Garrotxa, 1943), fill d’un ‘canteiro’ gallec
que hi treballava en la construcció d’un pont nou i d’una treballadora
d’un taller tèxtil del poble, explica com el seu pare fou
contractat per a treballar en la reconstrucció de la Seu Vella de
Lleida l’any 1950 i, alhora, ser el vigilant del recinte. Això va fer
que tota la família visqués 12 anys dins unes capelles gòtiques
habilitades precàriament per habitatge, que hi ha al costat de la
porta dels Apòstols. Dotze anys a dalt del Turó de la Seu Vella,
sols, compartits, uns anys amb alguna companyia de militars que no
acabava de marxar i, després, per la Casa de Ejercicios Espirituales
que començava les seves activitats, on hi ha ara la Canonja. Una
experiència tan insòlita és el punt d’arrencada del llibre, per explicar
després tot un seguit de vivències personals variades en el món
de l’educació i la política. En totes i cadascuna d’aquestes etapes
es fan comentaris i reflexions sobre els personatges més interessants
—en un sentit o altre— que l’autor ha anat trobant pel camí.
