Un vidu solitari està a punt d’anar a dormir quan algú truca al timbre de casa seva. De cop sent una inquietud que el trasbalsa i sap que alguna cosa important succeirà en obrir la porta. Aquella inesperada visita aviva un dolor impropi que cap ésser humà hauria d’albergar. En les hores que seguiran el protagonista repassa conflictes, experiències, sentiments, gairebé fent una exposició de la seva vida i reflexionant sobre el rancor, la tristor, la felicitat o infelicitat i tantes altres percepcions que no sempre s’ajusten a la realitat. És clar que la realitat, potser, només és un mirall deformat. Una novel·la breu que ens acosta a temes universals com la vellesa, la família, els sentiments... Un exercici literari que ens obliga a pensar dos cops sobre la vida, sobre tot allò que es passava mentre fèiem plans.
