La maduresa de Maria Josep Escrivà.
La poesia de Maria Josep Escrivà ha arribat a la plena maduresa. Ho demostra aquest llibre, en què tenen cabuda un seguit de poemes nascuts de la urgència per parlar de les coses del món o per homenatjar els amics («En l’arbre del meu cor») i també unes quantes suites de poemes breus («Lluny de qui sap què») que capturen espais d’intimitat en instantànies verbals d’una precisió exquisida.
