Harriet Jacobs, esclava nord-americana, va ser, des de l'adolescència, objecte de l'implacable assetjament sexual de l'amo, fins que va fugir al Nord el 1842. Les peripècies de l'experiència, algunes tan extraordinàries que desafien la credulitat (d'una veracitat, però, certificada pels nombrosos estudis sobre la figura i l'obra de Jacobs), mostren els horrors de la condició esclava agreujats per la condició femenina.
Més enllà del valor documental i testimonial, el llibre de Jacobs sobresurt (al costat de la Narració de Frederick Douglass), entre els milers de memòries escrites per esclaus fugitius, com a obra mestra de la literatura americana. És, d'altra banda, l'única autobiografia d'esclaus fugitius que aborda en primera persona i exposa de manera central i frontal els abusos sexuals que patien les dones esclaves, i reclama, per a totes les dones, la lliure disposició del cos.
