Ernest Lluch (1937-2000) és encara avui, gairebé vint anys després del seu assassinat pel terrorisme d’ETA, una de les figures més estimades i recordades de la nostra història contemporània.
PREMI GAZIEL DE BIOGRAFIES I MEMÒRIES 2018
Economista, historiador, diputat en els anys de la Transició, ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, melòman, atleta, apassionat del futbol, del Barça i de la Reial Societat, columnista, tertulià, professor d’universitat i, sobretot, pare de tres filles, va tenir múltiples facetes i interessos inabastables. Persona oberta al coneixement, la curiositat, la tolerància i la vida, mai no va renunciar a cap debat, ja que entenia la controvèrsia com l’oportunitat d’entendre les raons de l’altre.
Les successives i variades vides d’aquest intel·lectual a qui agradava agitar, conversar, i debatre per convèncer i deixar-se convèncer, el van dur per quatre grans geografies peninsulars, Catalunya, el País Valencià, Madrid i el Nord (Santander i Sant Sebastià). Totes elles es recorren en aquesta biografia, minuciosa en els detalls i alhora de visió panoràmica, resultat d’un llarg i rigorós treball de documentació i de més de seixanta entrevistes a personatges que van compartir molts moments de la vida d’Ernest Lluch. La seva lectura ens permet també aprofundir en la història d’unes Espanyes que Lluch va imaginar en les quals tothom, des de la diversitat i respecte mutu, s’hi podria sentir còmode.
