Quantes dones directores de cinema coneixes? La noció de l’estat femení dona com a resultat una sensibilitat estètica o ètica diferent? Teniu a les mans un recull d’articles que ens descobreixen dones cineastes d’arreu i de diferents èpoques. Amb l’objectiu bàsic i primigeni de donar-les a conèixer, s’ha reunit un grup de col·laboradors entusiastes i compromesos que ens parlen d’Alice Guy, Germaine Dulac, Elvira Notari, Esther Shub, Leni Riefenstahl, Maya Deren, Kinuyo Tanaka, Ida Lupino, Agnès Varda, Chantal Akerman, Rita Azevedo, Claire Denis, Kathryn Bigelow, Kelly Reichardt, Charlotte Welles, Laura Citarella i Carla Simón.
En efecte, es tracta d’una nòmina de cineastes molt variada: de l’època muda, avantguardistes, clàssiques, modernes i contemporànies; i en tenim d’europees, estatunidenques, una japonesa i una argentina. És un projecte en el qual s’aposta clarament per la psicologia de l’individu, que és, per definició, inaprehensible, i d’aquesta manera es desafia aquella tradició que sempre ha equiparat saber i poder amb la submissió del singular a l’universal.
Comptat i debatut, del que es tracta és de poder gaudir de múltiples perspectives complexes i portadores d’universos creatius personals. Justament, des d’aquesta òptica es podrà arribar a comprendre el que seria una hipotètica mirada femenina, que per força ha de ser individual i, per tant, diversa. Cosa que només es pot aconseguir dedicant l’atenció que es mereixen les protagonistes d’aquest relat, per a descobrir així la que és, literalment, l’altra cara de l’espill.
