Els personatges d’aquests relats mostren el ventall d’emocions a les quals és capaç d’abocar-se l’ésser humà quan se sent contrariat i es col·loca, a vegades, en aquella fina línia que separa l’enteresa del ridícul. A Morir sabent poques coses hi ha dols que comencen arran de morts prematures, desenganys amorosos, revoltes individuals, reptes, desconcert i alguna porta
oberta a l’esperança.
Joan Enric Barceló teixeix un univers comú d’una llibertat creativa sense límits, on la inversemblança i el patetisme conviuen amb la fatalitat i l’estranyesa. Aquests textos, afilats i perspicaços, mostren la gran capacitat de l’autor per observar el comportament humà en tota la seva complexitat.