«Àngels menors» és una novel·la profundament inquietant, el sentit complet de la qual, afirma el seu autor, no es troba a les pàgines del llibre sinó en els somnis dels lectors després de llegir-la. Heus aquí un món que agonitza i els esforços desesperats dels pocs membres que queden del gènere humà per mantenir-lo viu i habitable. Són tribus isolades, viatgers en el temps, nàufrags urbans, amants que es retroben i no es reconeixen, escriptors en llengües oblidades, xamans. Les forces del capitalisme malden per restablir el seu programa després del cataclisme, però un grup d’ancianes aparentment immortals es conjuren en sentit contrari. Les històries individuals de tots ells conformen un trencadís i un paisatge de bellesa desolada i única.Encara que sigui un llibre trist, i sovint esfereïdor, Àngels menors no és de cap manera lúgubre, no condueix a la desesperació, no hi falta l’humor ni està perversament fascinat pel desànim, el pessimisme o l’abandó. A vegades és gairebé esperançador.
«Àngels menors» va merèixer el Premi Wepler de l’any 1999 i el Premi Livre Inter del 2000. La seva publicació en català és un esdeveniment i una feliç insensatesa a parts iguals.