Una classe de piano, un nen obstinat, una mare que el cova: podria ser l'escenari de la vida més mansa en una petita ciutat. Per la finestra oberta se senten les gavines, el mar, i de sobte un crit: al bar de sota acaben d'assassinar una dona. El crim desperta en la mare una curiositat malaltissa, que la porta cada dia a l'escenari no pas de la vida quieta, sinó d'una passió.
El 1958 la sortida de "Moderato cantabile" va provocar estupor o devoció entre els crítics. Avui és, al costat de "L’amant", un dels pilars de la novel·lística de Duras, dedicada a explorar la temptació de caure —en l’amor, en l’alcohol, en la follia dels actes comesos sense entendre’ls. Obra mestra al mateix temps que antídot contra la correcció benpensant, si arribés avui a la taula d’un editor probablement tindria por de publicar-la.
