Abril (1925) i El triomf de la bellesa (1934) presenten la sensibilitat de l’escriptura de Joseph Roth. Dos relats curts que ens parlen de l’amor i de l’amistat amb una bona dosi d’ironia i de perspicàcia. Amb tot, Roth no perd mai de vista el seu propi context —una època convulsa, una realitat que s’esfondra— i explora com aquest afecta les relacions humanes.
En paraules d’Antoni Martí Monterde, autor de l’epíleg: «Tot plegat fa d’aquest díptic, i de les projeccions possibles a altres escrits de Roth, una magnífica destil·lació de com narrar la desaparició d’un món, com la seva pròpia, sense eufemismes, sense esperança; però també sense por.»
«Els incurables no es poden tractar. Qui es vol suïcidar, és impossible curar-lo. I els marits de les dones especialment malaltes són uns suïcides incurables. I perquè em cregui li explicaré aquesta història. Escrigui-la algun dia.»
