El títol Línia sencera, línia trencada al·ludeix a una expressió present en el Yijing o Llibre dels canvis, el clàssic llibre oracular i d'endevinació xinès usat per encarar les vicissituds de la vida. En són símbols base els trigrames, formats per tres línies senceres o trencades. D'aquí parteix la suggestió d'una realitat formada per elements acabats i d'altres d'interromputs que es troba a la base del poemari més recent de Milo De Angelis.
Considerat com una de les figures més rellevants i apreciades de la poesia, no només en italià, dels darrers decennis, el poeta milanès torna amb una obra que deixa una forta empremta de lectura, gràcies a la presència constant del record, en l'exploració d'una memòria que és íntimament personal i radicalment col·lectiva.
En l'escenari d'una Milà perifèrica, grisa i ombrívola, gairebé sempre nocturna, el poeta vaga com un gos coniller buscant una veritat possible i enlluernadora. Amb una capacitat evocadora sorprenent, narra aparicions i encontres inesperats, en un temps de coordenades embogides, plasmades sobretot a través de les figures dels vençuts i dels aclaparats per la història.
Circular i precís, sublim i tràgic, arravatat i dolçament melancòlic, Milo De Angelis ens ofereix en aquesta nova i admirable obra un nou testimoni de la saviesa, la valentia i la insubornable exigència de la seva escriptura poètica.