L’Enric, el protagonista d’aquesta història, pensa que primer s’ha de viure i després, escriure. Als noranta, va anar provant totes les substàncies il·legals que hi havia al mercat fins que quasi hi va deixar la pell: van ser deu anys de viure entre drogues i rocanrol —però més aviat poc sexe. A poc a poc, va aconseguir canviar el vici per la bici. Llavors, va arribar el moment de l’escriure. Molts anys més tard, la Maria —una antiga companya de l’institut— és el fil que estira tota aquesta història, el fil, doncs que relliga aquest dietari divertit, irònic i fresc, que explica la baixada als inferns de l’Enric i el seu ascens al cim del millor que ens pot passar a tots plegats: poder continuar, encara que costi, vivint la vida.
