Tremor passa pel sedàs poètic l’experiència de conviure amb malalties cròniques invisibles i femenines i feminitzades –endometriosi, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica–. Els poemes convoquen un «tu» que s’ha d’enfrontar a la intempèrie de la malaltia i a la inefabilitat del dolor i que s’interroga, denuncia i crida, però que també explora els buits i silencis sobre allò que viu.
