«Vaig sortir corrents, de cop. Només vaig tenir temps de sentir que la mare deia Què fa ara aquest boig? No volia quedar-me al seu costat, em negava a compartir aquell moment amb ells. Ja era lluny, a partir d’aleshores ja no pertanyia al seu món, la carta ho deia. Vaig sortir als camps i vaig caminar una bona part de la nit, la frescor del nord, els camins de terra, l’olor de colza, molt forta en aquell moment de l’any. Tota la nit la vaig dedicar a elaborar la meva nova vida lluny d’aquí.»
En realitat, la insurrecció contra els meus pares, contra la pobresa, contra la meva classe social, el seu racisme, la seva violència i els seus costums es va produir en segon lloc. Perquè abans de rebel·lar-me contra el món de la meva infantesa, va ser el món de la meva infantesa el que es va rebel·lar contra mi. Molt aviat jo havia estat per a la meva família una font de vergonya, fins i tot de fàstic. No vaig tenir altre remei que fugir. Aquest llibre és un intent d’entendre.