Una obra que pertany a l'època de màxima plenitud del dramaturg.
Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu que agrupa Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix el moment de màxima plenitud. En els repertoris teatrals vigents, Maria Rosa, Manelic i Àgata, els personatges principals de les tres obres, despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera d'entendre el món, el propi i el que els envolta. La conflictivitat que se'n deriva i la manera com aquesta es materialitza en escena és un dels signes d'identitat d'aquest teatre. A l'edició en paper hi ha un estudi preliminar amb material complementari a cura de Joan Martori.
