L’obra poètica de Carles Duarte i Montserrat, que té les seves fites més importants (Tríptic hebreu, S’acosta el mar, Alba del vespre,...) dins el catàleg de 3i4, assoleix amb Flames un salt endavant, amb un llibre que es planteja ambiciosos reptes visuals i s’endinsa en nous territoris.
Si la poesia de Carles Duarte i Montserrat ha construït un diàleg amb el paisatge mediterrani i els grans corrents culturals que hi han sorgit i l’han humanitzat, a Flames ens confronta amb imatges que ens atreuen poderosament i que ens porten a una recreació de l’experiència de l’univers ressorgint-se.
El foc, l’aigua i la terra, encarnada en la fusta dels arbres, ens conviden a sentir-nos més íntimament, més radicalment units, des de la paraula, a la vida.
