Les Homilies d’Organyà, redactades entre el final del segle XII i l’inici del segle XIII, representen el text literari més antic conservat en llengua catalana. L’edició que presentem s’ha fet amb motiu del vuitè centenari de la redacció d’aquest document d’enorme valor per a la història de la cultura catalana, que avui es conserva a la Biblioteca de Catalunya. El manuscrit de les Homilies ens ha pervingut fragmentàriament i, en algunes parts, força deteriorat. El fragment conservat conté sis sermons complets més el final d’un i el començament d’un altre. Tenint en compte que les sis peces que podem llegir íntegres s’inscriuen dins del cicle de la Quaresma, se sol considerar que el recull complet abastava almenys un període de celebracions que completava el cicle. No són sermons destinats a ser llegits davant dels fidels, sinó per a ús dels preveres, que havien de memoritzar el text per predicar-lo després. És per això que avui dia poden semblar eixuts i desproveïts de vivesa, per bé que també presenten recursos oratoris dels quals l’homileta podia treure rendiment, com les apel•lacions a l’auditori o una certa teatralització per mitjà d’invocacions i diàlegs. De totes maneres, és segur que aquests textos no eren més que un esquema indicatiu de com s’havia d’estructurar el sermó, sobre el qual el predicador havia de construir el seu discurs. En general, la llengua que presenten, si bé arcaica, és força planera i accessible, com exigeix el gènere de la predicació, però això no impedeix que en més d’un moment el període de la frase adquireixi un cert grau de complexitat sintàctica, amb abundància d’oracions subordinades. Som al principi de la formació d’una llengua ben travada i complexa sintàcticament, un procés que s’acabaria de consolidar al llarg del segle XIII. Aquest conjunt de sermons, que foren trobats l’any 1905 per Joaquim Miret i Sans (1858-1919), estaven dipositats a l’arxiu parroquial de Santa Maria d’Organyà, on s’havia establert al segle XII una comunitat de canonges regulars agustinians que tenien com a missió principal l’ensenyament i la predicació. El fet que els fidels cada cop entenguessin menys el llatí féu més imperiosa la necessitat de disposar d’homiliaris en la llengua viva, que començaren a aparèixer al segle XII en occità. Sembla que els homiliaris occitans serviren com a model dels catalans, que en feren una adaptació a la llengua pròpia. Les Homilies d’Organyà serien una còpia per a ús propi d’aquests homiliaris adaptats. La present edició de les Homilies d’Organyà és de caràcter divulgatiu i pretén arribar a un públic ampli i no especialista, per això presenta el text original (procedent de l’edició crítica, a càrrec d’Amadeu-J. Soberanas i Andreu Rossinyol, publicada el 2001 dins de la col•lecció Els Nostres Clàssics) acompanyat d’una adaptació al català actual i de traduccions al castellà i l’anglès, llengües en què mai no havien estat publicades les Homilies. El volum s’inicia amb una introducció d’Andreu Rossinyol, que ofereix les eines necessàries per a una bona lectura i comprensió del text en el seu marc històric i cultural, i inclou el facsímil del manuscrit, que reprodueix fins i tot les mides de l’original. Un tresor de la cultura catalana a l’abast del públic nacional i internacional.
