Un joveníssim Joan F. Mira entra a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, d’on plega i comença un periple europeu fins a tornar a casa.
Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l’Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d’Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d’atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l’ànsia de santedat es va dissolent “com un bloc de gel sota una pluja finíssima”. Aleshores s’inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l’antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l’estada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final d’etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s’ha mort Franco.
