Quan la jove Dorothy –catorze anys, cabells vermells i cara pigada– arriba a Barcelona des d’Amèrica, la vida de Joaquim Simon –sexagenari, ric i divorciat– experimenta un canvi radical. Joaquim decideix convertir aquella «salvatge» vinguda d’Amèrica en el prototip de dona perfecta i modèlica segons els seus ideals maçons. La relació que s’estableix entre protector i protegida seguirà un procés ascendent de dominació afectiva i vital que desembocarà en una pèrdua d’identitat per part d’ella i en un amor obsessiu i possessiu per part d’ell.
La salvatge (Elegia de Dolores Mendoza), que recrea el mite de Pigmalió, va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la 1993.
