Els militars d’un destacament israelià patrullen en cerca de qualsevol indici de vida palestina amagada entre els promontoris del desert del Nègueb quan, en una de les seves expedicions, troben un grup de beduïns en un oasi escàs. Després d’obrir el foc, l’únic cos amb vida que resta és el d’una noia jove, que capturen, violen i maten uns dies més tard, sota el sol inclement. És el 13 d’agost de 1949. Aquesta data, una simple ocurrència, obsessiona, anys més tard, una jove palestina que, tot i viure en plena ocupació i envoltada de violència, sent la necessitat imperiosa d’investigar aquell antic crim. Traspassarà tots els límits per fer-ho: militars, geogràfics, físics, psicològics i mentals. El desassossec i el perill la seguiran durant un llarg viatge en cotxe que marcarà el seu destí.
Adania Shibli ens entrega un relat quirúrgic on la tensió narrativa es construeix a través de cada detall. Una lectura que ens fa habitar dins una atmosfera hostil a un ritme desesperant i ens empeny a reflexionar sobre l’artefacte literari, l’opressió i la por.
